QUE NO ACABI LA LEGISLATURA ABANS DEL 25 A

Una de les coses per les que te sentit la votacio del dret a decidir del 25A es l’agonia a que esta sotmesa l’estatut en l’avinantessa de que no sobreviura a la tardor. Tampoc te sentit que s’adelantin les eleccions, que l’unic que farien es alentir el proces independentista a banda de donar li nous escenaris amb bi o tripartits ara posibles pero desconeguts. Mentres tan ja hi ha prous cortines de fum amb les vegueries, inasolibles amb les lleis espanyoles actuals o la reforma electoral amb la grotesca oposicio de la oposicio actual que veu degradat els seus darrers 30 anys de representacio de diputats injusta i desproporcionada. Alentar amb el seu espanyolisme el dret a decidir, es una de les coses que s’hauran d’agraïr a aquesta legislatura.

Legislatura que no ha de acabar abans d’hora per no entorpir encara mes la historia del finançament, perque quedi pales l’expoli al poble catala encara mes, o per no oblidar la degradacio moral d’alguns politics implicats en el foc d’Horta de San Joan i la seva tragica gestio. No ha de acabar per constatar les inexactituts i mentires al voltant de l’aeroport o rodalies, i que ni tan sols es facilita a una empresa catalana gestionar el d’Alguaire, quan ho esta fent a Anglaterra o Italia. No ha de acabar per aconseguir el record de parats a Catalunya, del quals la meitat o mes estan treballant com i en negre.

I finalment no s’ha d’esgotar la legistura abans d’hora per no esgotar al personal, que cansat dels politics actuals, no veuen sang nova en unes noves paperetes. Al riu revoltat, no es amb les aigües agitades que els pescadors hi guanyen. Es al moure la merda del fons que els peixos grossos es fan mes visibles i es poden capturar. Per aixo cal mantenir la legislatura. Per que tothom visualitzi que contra, i millor fora de la Moncloa es viu millor. Per que ERC reagrupada o no, tingui temps de demanar perdo al poble catala per entregar a la generalitat i l’ajuntament de Bigues, a Madrid en els dos tripartits i de diferentes maneres. Ja no volem ni estatut ni autonomia perque estan bruts i malmesos. Ara toca informar de que volem independencia. I el dia per fer-ho a Bigues i Riells es el 25 A.

Joan Salvany i Balada

LO GAITER DEL CALDERS

1. La llibertat no es demana,

tenim dret a decidir.

Vota el que et doni la gana,

tant val el no com el sí.

2. Si és cert que en democràcia

de tot es pot parlar clar,

¿com és que a alguns no els fa gràcia

que vulguem anar a votar?

3. Amb o sense dictadura,

no fa gràcia als espanyols

que ens imposen la cultura,

tant si vols com si no vols.

4. “Por derecho de conquista”

ens van fer empassar el borbó

i ara amb els tancs a la vista

engolim Constitució.

5. El seu concepte d’Espanya

és despòtic i excloent.

Fa tres segles que ens escanya,

aquesta mena de gent.

6. No estan pel federalisme

ni per la diversitat

i, com en temps del franquisme,

ens imposen la unitat.

7. En l’esport no hi ha manera

que ens admetin tal com som

i ens fan alçar una bandera

que és més pesada que el plom.

8. Per cada euro que aquí torna

ens en cobren dos o tres

i encara ens diuen amb sorna:

“Com Espanya no hi ha res”.

9. Si tenim clara una cosa,

perquè ha quedat demostrat,

és que Espanya avui fa nosa.

El que ens cal és ser un estat.

10. Manresans, ja va sent hora

de poder manifestar,

als de lluny i als de la vora,

on porta el seny català.

11. Què voleu més democràtic

que un referèndum obert?

Què voleu de menys dogmàtic?

Què voleu amb més encert?

12. Tenim dret a dir la nostra

i que es vegi com pensem.

L’Estatut és baix de sostre.

Catalans som i serem!

13. Apa, gent, no fem més l’ase

i exercim el dret a vot.

Que ningú no es quedi a casa

arrupit i amb el cap cot.

14. I escrivim la nova història

fent un gest de llibertat

seguint la convocatòria

per la nostra dignitat.

15. Permeteu-me, doncs, que acabi

com el canonge Collell,

un vigatà que era un savi

i estava fet un gat vell:

16. «No captem el dret de viure,

dret que no es compra ni es ven,

poble que mereix ser lliure,

si no l’hi donen, se’l pren».