CIU es ara la núvia del que quedi del tripartit. Esmorzars electorals a banda, fa temps que saben que aquesta parella de fet, que també hauran de fer la mateixa travessa del desert, no miraran per la seva finestra. Quan pensaven que no canviant la llei electoral encara ho tenien mes guanyat, sobre tot pactant a Madrid, ara els eixos de mi carreta nacional grinyolen i esgarrapen vots. Ciu al menys trenca la seva tradicional dic però no faig i sembla que obre un front de foc per desacreditar a aquesta nova aventura medic-advocada. Peró algú pot pensar que Laporta pot fer ombre a la figura de Mas, mes enllà que el propi desgast del colíder convergent?. La finestra es oberta i la por de tots es ara no mirar cap avall, no fos cas que la dosi necesaria d’humililtat, que no te la parella, els provoques vertigen i els precipites al abisme de la desaparició, cosa mes que plausible en alguns partits es presenti el tàndem o no.
Fan la feina bruta al PSC, que els veu com una dispersió de vots en front el presumible independentisme tipus ciutadans. Mes pals a les rodes, grinyolar dels eixos, es la especialitat del senyor de Puigcerdà, Carretero, que ja va dinamitar en el seu moment el primer tripartit amb una entrevista al El Periodico, posant els peus a la galleda de la Moncloa. D’aquella pluja, aquests pantanals. I no cal dir del mareig que provoca a la pobre ERC. Que ara presenta enquestes per saber si som puntaires o no. La nova parella de ball obre un nou escenari, però com a electricistes de les bambolines, no per ser-hi en la final on segur es provaran noves formules de bi-tri partit.
Com la Rosa Diez, la preocupació dels grans partits es mínima davant aquesta aposta. Clar que poden treure un diputat. També ho va ser Ruiz Mateos a Europa vestit de superman. I en aquest sentit, mes aviat folklòric, es com apareixen als mitjans de comunicació. Com que Laporta ha rebut 6000 entrades per minut a la seva web i que es va bloquejar. Falsedat o no, la diferencia entre presidents de la Generalitat, sempre serà la del que es treu les sabates abans de ser afusellat i del que es treu els pantalons per passar el control de seguretat del aeroport. Penso que cap dels dos del tàndem, i he estat a sopars de Reagrupament i he vist mitins assemblearis futbolístics i cap dels dos es un expert en el domini de la llengua, en els raonaments polítics sòlids que avalin la seva actuació, ni en consecuencies morals mes complicades de valorar. Ni tenen una trajectòria de prestigi. Jo tampoc, però jo no jugo a presentarme a res. Per això cal un dret a decidir popular, d’on surti l’autentic lider de Catalunya, sense populismes ni pals a les rodes de les carretes de la llibertat.
Joan Salvany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada